Josafat

Des del primer moment, Josafat (1906) va ser un revulsiu per a la literatura catalana només comparable al que havien significat els drames rurals de Víctor Català. En aquest cas, però, Bertrana ambientava la seva tragèdia no pas en un entorn al marge de les ciutats, sinó al seu cor mateix: al campanar d’una catedral. La novel·la, contundentment breu, és un dels cims del modernisme català i una de les narracions més escabroses que hagin donat les nostres lletres. Aquesta edició de Josafat pretén introduir adequadament els estudiants a l’obra més destacada de Prudenci Bertrana. Inclou un breu estudi introductori que relaciona el text amb la tradició literària catalana i de la literatura universal, el comentari d’un fragment de la novel·la i un apartat d’exercicis que ajuden a contextualitzar Josafat en el moment històric i l’obra de l’autor, en el tema literari de la bella i la bèstia i en allò que la novel·la de Bertrana manté d’actualitat perenne.